Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

L'Acadèmia, en la seva tasca cultural i patriòtica d'ajuda a la llengua, assumeix un paper rellevant amb la iniciació dels congressos que apleguen els metges de parla catalana.

L'any 1912, dos membres il·lustres de l'entitat, Manuel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, en conceben la idea i des del primer moment se'ls uneix Domènec Martí i Julià. Proposen a la nostra institució l'organització d'un Congrés de Metges de Llengua Catalana per a estimular les relacions personals entre els companys, per congregar de manera periòdica les diferents entitats i escoles que habitualment treballen en camps dispersos i per permetre l'aportació científica de la medicina catalana a l'esforç universal en benefici de la salut i el benestar de les persones. Redacten uns estatuts reguladors del Congrés que, aprovats per l'Acadèmia, possibiliten que en menys d'un any es pugui celebrar el I Congrés dels Metges de Llengua Catalana a la Facultat de Medicina de Barcelona, del 22 al 25 de juny de 1913, amb l'assistència de més de cinc-cents congressistes.

Va ser idea de l'antic president Miquel A. Fargas que els congressos següents fossin el punt de convergència de tots els metges dels Països Catalans. Per aquest motiu, l'Acadèmia, que havia promogut aquest primer Congrés, renuncia a organitzar-ne més i es crea una Associació General de Metges de Llengua Catalana, que tindrà cura de la realització dels congressos futurs, cada dos anys.

Cal esmentar que en el transcurs del III Congrés (1919) tingué lloc la fundació del Sindicat de Metges de Catalunya, i en el discurs inaugural del VI Congrés (1930), el president, August Pi i Sunyer, féu constar: És pel nostre treball sobre tot que serem patriotes. Perquè si el saber és una fruïció, el saber és també la força. Per la ciència sobretot, metges catalans, aconseguirem els nostres ideals i de l'obra nostra en sabrà bé Catalunya.

Els VII, VIII i IX congressos comptaren amb suport públic institucional i foren molt reeixits, però el X, que s'havia de celebrar a València, va quedar submergit en els 40 anys de silenci franquista. Una vegada més la represa fou fruit de l'Acadèmia, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Biologia, i com en el IX Congrés, el X tingué lloc a Perpinyà (1976), on s'elaborà una definició de salut que encara és vàlida per a nosaltres, ara i aquí. S'acceptà la proposta de Jordi Gol segons la qual salut és una qualitat de vida o una manera de viure autònoma, solidària i joiosa.

Relació de Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

Núm.	Any	Seu
XX	2017	Manresa
XIX	2012	Barcelona
XVIII	2008	Girona
XVII	2004	València
XVI	2000	Barcelona
XV	1996	Lleida
XIV	1992	Palma de Mallorca
XIII	1988	Andorra
XII	1984	Benicàssim
XI	1980	Reus
X	1976	Perpinyà
IX	1936	Perpinyà
VIII	1934	Barcelona
VII	1932	Palma de Mallorca
VI	1930	Barcelona
V	1923	Lleida
IV	1921	Girona
III	1919	Tarragona
II	1917	Barcelona
I	1913	Barcelona